Moltes vegades els comerços de proximitat, comerços de tota la vida, no li veuen la utilitat a les xarxes socials. Els seus clients són del barri, són coneguts i es tutegen quan es parlen, coneixen els seus gustos…

Però no n’hi ha prou amb això. Els clients no han de pensar en tu només quan passen davant de la teva botiga. T’han de veure. T’han de recordar. Has de ser el primer que li vens al cap quan pensen en el producte que busquen.

Avui en dia quan volem alguna cosa la busquem a internet. Volem inmediatesa. Volem saber si el que busquem hi és a la botiga que hem pensat o no, perquè sinó marxarem a una altra botiga a comprar-ho. I tu no pots perdre aquesta oportunitat. No pots perdre el client. No pots evitar no estar a les xarxes socials i ser actiu.

Amb les xarxes socials escoltes el que volen els teus clients i els hi pots donar resposta. Els hi pots ensenyar les novetats sense esperar que passin per a la botiga i davant d’un dubte aclarir-ho. Però penses: sóc comerç de proximitat i no necessito que em vinguin estrangers a comprar. És cert. Potser una massa de seguidors serà de fora, et seguiran perquè el teu contingut és visualment atractiu. Però qui t’interessa que et segueixi és la gent que t’envolta, els teus clients potencials, els de tota la vida i els nous, que no passen habitualment per davant de la botiga però viuen aprop, els que venen expressament a comprar, els que busquen aquest contacte familiar.

Si el que esperes és que vinguin i entrin a la botiga els hi has de mostrar qui ets i què tens. Perquè tot passejant, masses vegades estem amb els ulls a la pantalla i no veiem els edificis que ens envolten.