fbpx

La curació de continguts en mitjans tradicionals

Al post anterior parlava de si la curació de continguts es podia considerar copia o plagi de continguts de tercers. I vaig deixar oberta la porta a un nou post, el que escric a continuació, sobre la curació de continguts als mitjans més tradicionals.

Tot va venir pel debat que vaig tenir amb en Gabriel al seu LinkedIn. En Gabriel Salvadó ve dels mitjans més tradicionals, on comentava que l’ús de continguts de tercers estava codificat amb regles molt estrictes de citacions i copyrights. D’aquí venia el seu dubte: estava copiant?

La veritat és que es fa curació de continguts en els mitjans tradicionals. Però no se li diu així, a aquesta tasca. Es diu tasques de documentació. Perquè la curació de continguts no deixa de ser una tasca de documentació portada al món online.

En el debat a LinkedIn va sortir també el dubte del nom.

Per què se li diu “curació de continguts” quan se li pot dir documentació?

El content curator es el profesional que se dedica a hacer una selección personalizada y de calidad del mejor contenido y de los mejores recursos sobre temas específicos; es el profesional que propicia un servicio tremendamente valioso para quienes buscan información de calidad online, según Reig.

(…)

No cabe duda de que las funciones descritas por Dolors Reig encajan a la perfección con las competencias de los documentalistas o gestores de información.

Sandra Sanz en el seu article de 2016, ¿Por qué lo llaman ‘content curator’ cuando quieren decir documentalista?

Així que, content curation o documentació, els mitjans tradicionals en fan? Sí. I Copien? No. Perquè per fer-ho es basen en la mateixa idea que defensava en el passat post: Un contingut curat l’estem compartint perquè li volem donar un nou punt de vista, perquè volem oferir un resum i així donar la opció al lector a llegir tot l’article original o fer-se una idea prèvia del que és.

I us en porto tres exemples, dos publicacions a diaris i una d’un magazine de moda.

La notícia de la mort de Bowie va obrir moltes capçaleres de diaris anglesos i francesos. El Periodico li va dedicar un article, amb imatges de les portades i amb tweets mencionant aquest fet. És un contingut copiat? No. El que està fent el diari és oferir les portades d’altres diaris i ho posa en context. Explica una notícia fent referència a diferents fonts d’informació, diferents continguts.

La notícia d’una nova temporada de la sèrie Borgen va ser l’excusa ideal pel diari eldiario.es per fer un article, amb contingut curat, sobre altres sèries polítiques. És un altre cas de curació de continguts en mitjans més tradicionals.

I si parlem de revistes de moda, la tasca de documentació, de curació de continguts, encara es veu més clara. Un article escrit gràcies a la curació de continguts és habitual en aquestes revistes, quan ensenyen les tendències de moda. Com per exemple l’article sobre el vestuari ideal per aquest Nadal. Està oferint un contingut sota un context especial (celebracions nadalenques)

I a més, la cerca d’imatges i de vídeos per explicar aquestes notícies, prové, la majoria de vegades, de la mà de documentalistes. Paper clau per poder fer una tasca de documentació o de curació de continguts.

I tu com ho veus, el contingut curat és contingut copiat o no?

Related Posts

Leave a reply

Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.

Aquesta pàgina web utilitza cookies Utilitzem cookies pròpies i de tercers per l’anàlisi dels teus hàbits de navegació i realitzar estudis estadístics, mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències i compartir o mostrar contingut d’aquest lloc web a xarxes socials. Pots obtenir més informació a la nostra Política de Cookiesplugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies