Això es preguntava fa uns dies en Gabriel via LinkedIn i va obrir un debat. Un debat on tothom estava d’acord en que curar continguts no és el mateix que robar continguts. Tot i estar d’acord, quasi ningú va explicar en detall la diferència.
La curació de continguts no és copiar. I avui t’ho explicaré amb algun que altre exemple.
La curació de continguts el que vol és donar a conèixer un article ja existent, un contingut creat per una altra persona. I ho fa amb dues idees principals:
- Perquè creu que és un contingut que ha de ser conegut i valorat davant la voràgine d’informació existent avui en dia
- Perquè donant-lo a conèixer crea a la persona, a la marca que ho ofereix, una reputació.
El contingut que s’ofereix en una curació de continguts, si està ben feta està citada. I S’explicita que no és pròpia, sinó d’un tercer. El curador el que fa al compartir aquest contingut, aquesta notícia, és afegir-hi un comentari, una valoració o un resum. Amb aquest afegit se li dóna un valor extra la informació aportada, s’amplia la notícia o se la posa en context.
La curació de continguts no és copiar un tros de contingut d’un altre que ens ha semblat interessant i ja està. S’ha d’afegir un comentari, una valoració.
Compartir un enllaç, no és copiar. Escriure una cita famosa, citar l’autor i compartir-la tampoc és curació de continguts. No deixen de ser dos casos de compartició a seques. El que fa interessant la compartició d’aquest enllaç és el valor que li dones, el que expliques i que consideres que és d’interès al teu lector. Cita una part d’un article i comparteix-lo donant la teva opinió.
Un exemple és aquest tweet de Lugarzen. En ell comparteix un vídeo realitzat per Damien Chazelle. Vist el vídeo es podrien comentar diferents coses: el repàs que fa Chazelle de la història del cinema, que amb un iphone es poden realitzar grans vídeos… Però en destaca com ha sabut treure rendiment cinematogràfic d’un format no normal pel cinema.
Ha copiat el vídeo? No. Ha utilitzat el guió, la història o alguna frase que es diu i que podria ser considerat plagi? No. L’ha mostrat i li ha donat el seu punt de vista.
Per què compartir un contingut d’un tercer?
Un contingut curat l’estem compartint perquè li volem donar un nou punt de vista, perquè volem oferir un resum i així donar la opció al lector a llegir tot l’article original o fer-se una idea prèvia del que és. En cap moment estam copiant i oferint sense més. Si el que fem és copiar-lo, no és curació de continguts, és plagiar.
Pere Vilaró comparteix, a través de LinkedIn, forces vídeos de sistemes d’empaquetatge. I no ho fa de la fàbrica on treballa sinó d’altres models. Els comenta. Explica quines són les avantatges de treballar amb aquests sistemes. Una curació de continguts amb una estratègia darrera: donar a conèixer el seu sistema de packaging.
Darrera de qualsevol curació de continguts hi ha una estratègia. Qui la fa espera uns resultats, en format reputació, influència, reconeixement o informatius.
Al proper post t’explicaré com s’aplica la curació de continguts en mitjans més tradicionals, ja hi ha qui considera que curació de continguts s’aplica només a mitjans online.