fbpx

Els meus inicis com a content curation

iniciscc

 

Fa uns anys, més o menys uns 7 anys, vaig començar a cosir roba. La cosia per mi o per la meva filla. Encara ara, de tan en tan, em poso davant de la màquina de cosir i faig alguna peça. Va ser a l’inici de tot el moviment handmade que hi ha hagut aquests últims anys. Com que trobava tutorials, patrons i altres inspiracions a través d’internet, vaig optar per obrir un blog on ho compartia: tant el que cosia jo com el que trobava.

Per dos bandes diferents van ser l’inici del que avui és Roser Manté. Perquè va ser la primera vegada que vaig pensar en un possible negoci (després vaig descobrir de la mà de la Deb la diferència entre hobby i negoci i vaig decidir que cosir seria l’etern amant)  i perquè va ser quan vaig començar a la meva manera a fer curació de continguts. A vegades estava més pendent de com aprendre a comunicar millor que en cosir roba. I buscant com fer-ho, més la meva inquietud per la passió que sentia per carrera que havia estudiat (Documentació) i de la que no sabia com aplicar a la meva vida professional d’aquell moment, vaig descobrir la content curation.

Va ser descobrir que hi havia una metodologia, un sistema, una forma de treballar en allò que jo feia sense estratègia ben definida al blog. I em vaig començar a formar. I poc a poc va néixer Roser Manté.

I el que he après amb aquest temps és que a la vida real ja fem curació de continguts, encara que no li apliquem aquest nom. I que molta de la comunicació que fem és d’oferir continguts interessants als nostres lectors. Perquè hem d’evitar ser egocèntics i parlar d’alguna cosa més que “del nostre llibre”. O hem de parlar d’ell indirectament.

Si vols aprendre com pots aplicar la curació de continguts a la teva comunicació, s’obren les inscripcions al curs Content Curation: com oferir contingut de qualitat i convertir-te en un referent que començarà a l’abril.

Related Posts

2 comments

Aix Roser, que el “cosir” no ens faci perdre l’escriure 😉
Jo també tinc aquesta afició de tant en tant, puntades i puntadetes.
Quin camí ens espera! salut bonica!

No! Crec que l’escriptura passa per davant tot i que continuo cosint 🙂 Menys del que m’agradaria però no hi ha temps per tot.

Gràcies Lluïsa!

Leave a reply

Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.