Quin Sant Jordi més atípic. Serà un Sant Jordi que recordarem per haver estat tancats a casa llegint. Sí, quina manera de celebrar Sant Jordi més maca: llegint al costat d’un roser. Així m’agradaria celebra-ho si el temps ho permet. Sinó serà llegint al sofà, amb un te a les mans.
A falta d’anar a la llibreria i repassar novetats, llibres destacats o troballes sorprenents, et deixo un recull de lectures que m’han acompanyat durant aquests últims anys. Només és una petita mostra, són llibres que per alguna raó o altra m’han marcat. La història. La forma d’escriure…
Perquè llegint varietat de llibres i sobretot mirant, analitzant, com estan escrits, és com s’aprèn millor a escriure.
9 recomanacions per a un Sant Jordi confinat
Anatomia de les distàncies curtes. Marta Orriols
Anar a una llibreria i veure aquest llibre.
Agafar-lo perquè has sentit a parlar de l’escriptora. No saps on, no saps el
context. Veure que el pròleg ve de la mà d’una altra escriptora a qui estàs
descobrint a base de petits articles. Petits contes. Sortir de la llibreria amb
el llibre sota el braç.
Els llibres a vegades et trien. I aquest, llegit a poc a poc, en petites
pauses, em va atrapar.
Tiempos de swing. Zadie Smith
No sé si m’he llegit tots els seus llibres, però podria dir que sinó ho he fet sols em deu faltar un o dos. I aquest m’ha atrapat com em va atrapar el primer. Hi he vist i imaginat estrelles del pop, barriades angleses, ong’s africanes… intentant veure fins a quin punt hi ha una realitat coneguda per l’autora o la meva imaginació m’ha portat a veure el que no s’explica d’algunes personalitats.
L’estiu que comença. Sílvia Soler
Lectura de finals d’estiu. I com passa últimament els estius són per posar-me al dia amb les lectures de hobbie.
A aquest ritme hauré de veure quins llibres no he llegit de la Sílvia Soler, perquè poc a poc crec que els estic llegint tots. Em desconnecten del dia a dia però alhora em connecten amb una sensació familiar, de quotidianitat que m’agrada, que reconec alguns dels llocs per on passa i on puc imaginar-me coneguts en la mateixa situació però que alhora m’emociona.
Teoria general de l’oblit. José Eduardo Agualusa
Últimament tinc la sensació de conèixer poc la història d’alguns països, sobretot la més actual, jo que he fet història contemporània.
Ràpida de llegir, colpidora en alguns moments i amb moltes ganes de saber més. Perquè no és un llibre d’història i en alguns aspectes he coixejat.
I me’n adono que sabem tant poc de la història dels altres… buscaria i buscaria informació de com va ser aquella època. Perquè només coneixent podem entendre el nostre voltant.
Escriure. Stephen King
Estava a la llista des de feia temps i tal com em pensava està donant la volta a com escric, el que vull escriure i en l’amor que tinc per l’escriptura.
El vaig agafar de la biblio, però l’hauré de comprar. Masses pàgines per subratllar, masses notes al lateral…
Les nostres riqueses. Kaouther Adimi
Em falta cultura literària. Ho penso cada vegada que llegeixo llibres com aquest. Parla de tants autors, i alguns que ni conec…
Un llibre més sobre llibreries. Em tenen enganxada. Somio en aquestes llibreries i com hi passejaria tocant els lloms dels llibres. Llibreries especials. Que, com aquesta d’Alger, vol ser una cosa més que una botiga de llibres.
Somio en llibreries. I en llibreries que són alguna cosa més que llibreries.
Gent normal. Sally Rooney
Em va cridar el títol. Com la majoria de llibres que trio quan entro a la biblioteca.
El vaig llegir en anglès abans de la traducció al català.
Un llibre sense res en concret. Una història de dos nois normals. En diferents moments de la seva vida. Gent normal.
Perquè a vegades llegir sobre gent normal també és endinsar-se en altres vides, en imaginar-te en aquestes situacions, en somiar com fan somiar els llibres.
I la gràcia del llibre és aquesta. Gent normal. I una manera d’escriure que atrapa. Perquè tot i ser normal, vols saber d’ells.
Zen en l’art d’escriure. Ray Bradbury
Com Stephen King em va ensenyar alguns trucs per escriure i eines per fer servir (com per exemple trobar el meu lloc on seure i deixar volar la ment, tancar i obrir la porta segons els moments…). Bradbury m’ha ensenyat que en el fons el que escrivim està dins nostre des de fa temps. I un dia torna per ser escrit.
M’ha agradat llegir aquest recull d’articles, històries, sobre el que ell creu que és l’escriptura. Però coses que passen, ara han editat un llibre nou de Bradbury que deixen molt bé. I estic convençuda que està molt ben escrit. Però la temàtica sobre la que escriu Bradbury no m’interessa….
També em passa amb King.
Londres. Virginia Wolf
Per casualitat vaig trobar aquest recull de sis contes a la biblioteca.
El primer conte, Retrato de una londinense, és el que em va atrapar més. I el pròleg de Un cuarto propio, escrit per Kirmin Uribe, en parla amb reflexions semblants a les meves.
Senyals.
Senyals que em fan llegir aquests reculls amb altres ulls. No en visió feminista, que també. No. Miro com escriu, els detalls.
Em va costar Mrs Dalloway. Però Retrato de una londinense em va atrapar i voler més.
I parlant de formes d’escriure, aquesta setmana us estic animant a escriure microcontes, microcontinguts a Instagram. Us hi apunteu?
