Fa anys que vivim immersos en la “creator economy”. Youtubers, tiktokers, bloguers… tots creant contingut constantment, tendències que apareixen i desapareixen en qüestió d’hores, virals que ens inunden i que ens fan sentir que sempre hem d’estar al dia. Però el 2026 promet ser diferent. No serà una revolució espectacular, però serà definitiva: passarem de seguir qui crea més a seguir qui filtra millor.
I el motiu és senzill: estem arribant al límit de la nostra capacitat per processar tot el soroll digital.
L’amenaça del “AI slop” i l’aplanament cultural
Si entrem a Instagram o TikTok avui, és fàcil sentir-se aclaparat. Contingut generat per IA, sovint de qualitat dubtosa, que només augmenta el volum i fa difícil distingir què és genuí i què no. Aquest fenomen té un nom: “AI slop”. Alguns estudis diuen que el 2025 entre el 25% i el 30% del contingut a les xarxes ha estat sintètic.
A això se li suma l’aplanament cultural algorítmic: les plataformes homogeneïtzen estètiques, gustos i experiències. Tot comença a semblar igual i res sembla autèntic.
En aquest context, el creador que només busca cridar més fort, inundant la xarxa amb contingut, perd valor. Quan tot és soroll, el que realment importa és qui ens ajuda a entendre i triar.
El curador: un far enmig del soroll
Aquí és on entra en escena el curador professional. A diferència del creador, el curador no busca produir més, sinó senyalar el que realment importa.
El curador:
- Filtra i selecciona només el contingut amb valor real.
- Autentica i contextualitza, explicant per què una informació o tendència té sentit.
- Dona senyals de confiança: temps de lectura, nivell de complexitat, fonts fiables.
És precisament aquí on la curadoria deixa de ser una actitud abstracta i es converteix en una feina concreta. Investigar, documentar, seleccionar fonts, contrastar-les i ordenar-les perquè tinguin sentit no és immediat ni automàtic. És una feina lenta, metòdica i estratègica, sovint invisible, però imprescindible quan volem construir criteri i no només consumir contingut.
Pots escoltar un disc d’un grup del que no ets especialment fan i no acabes d’entendre les referències que hi ha a la seva música, però sona a tot arreu i t’entra la curiositat. Un curador musical et pot ajudar a entendre la narrativa, les influències literàries i el context que hi ha darrere cada cançó.
També et pot passar a un estudi de disseny. Abans de recomanar un disseny, es poden revisar dossiers que contextualitzen les tendències dins de la història del disseny i la simbologia dels materials. Això evita errors conceptuals i dona consistència al projecte.
El judici humà en l’era del “zero-click”
Les cerques amb IA i els resums automàtics han popularitzat les “zero-click searches”: màquines que donen la resposta sense haver d’entrar a cap pàgina web. Això pot semblar una amenaça, però és una oportunitat per als humans: l’IA pot donar dades, però no pot oferir judici, perspectiva ni saviesa.
Aquí és on el curador humà pren valor:
- Interpreta i avalua la informació des d’una perspectiva única.
- Mapeja l’ecosistema de contingut, mostrant com les idees i les tendències es relacionen.
- Evita l’algoritme per centrar-se en comprendre i pensar.
Cada vegada més projectes necessiten algú que assumeixi aquest rol de judici i orientació: no només algú que acumuli informació, sinó que la transformi en coneixement útil, connectat i aplicable. Quan la informació és abundant, el valor està en qui sap què pesa, què importa i què es pot ignorar.
En altres paraules, el 2026 no seguirem els més sorollosos, sinó els que ens ajuden a veure-hi clar.
Un canvi de paradigma
Aquest moviment cap a la curator economy no és només una moda; és una necessitat. La saturació informativa ens obliga a redefinir què té valor. El futur no serà de qui produeix més, sinó de qui té criteri per decidir què mereix la nostra atenció.
Les marques i els creadors hauran de pensar així: més que volum, més criteri. El curador serà qui converteixi el caos informatiu en un recorregut intel·ligent i significatiu.
Com practicar-ho tu mateix
Pensa en alguna cosa que estiguis consumint ara mateix: un llibre, un disc, una sèrie. Pregunta’t:
- Què m’està intentant explicar aquesta obra?
- Quin moment cultural ocupa?
- Quins codis, valors o tensions reflecteix?
- Per què ha ressonat tant amb la gent?
Si practiques aquesta lectura lenta, analítica i conscient, com fa un curador, no només entens millor: amplies els teus criteris, perceps matisos, i deixes de ser previsible.
Aquesta manera de mirar i d’interpretar el món també es pot traslladar a la comunicació de marques, institucions o projectes culturals. Escriure amb criteri, amb context i amb temps no és només una qüestió de forma, sinó de pensament. La redacció estratègica no serveix per dir més coses, sinó per dir-les millor, amb sentit i continuïtat, i construir confiança en lloc de soroll.
