Aquest estiu he llegit moltes publicacions que es queixen de com els continguts ja no estan creats per una persona sinó per chatsgtps i similars. No podem negar que la IA està massificant la creació de continguts, si ja fa anys que es recomanava publicar cada dia (i més d’una vegada depenent de la xarxa) per tenir visibilitat, ara amb programes que escriuen per a tu, encara és més fàcil tenir més contingut i publicar més. També passa amb les imatges.
Hem arribat al punt de tenir molta informació, molts de continguts, però no estar informats. Primer, perquè com a creadors estem més pendents de crear que de llegir i després perquè els algoritmes ens marquen què hem de llegir. I escrivim perquè els algoritmes ens trobin. Mateixa estructura, mateix format. Sense tenir en compte el que escrivim.
I estem perdent informació, coneixement, connexió emocional, autenticitat i confiança.
Necessitem tornar a consumir continguts amb criteri, sent crítics (per bé i per mal) amb el que llegim, posant en context, dotar-ho de significat.
La figura del curador tradicional ja no és suficient
Fa molts anys que treballo com a curadora de continguts. He vist moltes maneres de curar contingut i m’he adaptat a diferents maneres de fer. De sempre, la versió més bàsica de la curació de continguts, aquella que se centra a compartir un article amb un titular canviat o amb el mateix títol, no m’ha agradat.
I amb l’augment de la IA, crear contingut curat bàsic és molt senzill. El resultat? El curador de continguts pot ser fàcilment reemplaçable. I fa que aquesta tasca sigui encara menys diferenciable del que era abans, quan depenia del criteri del curador compartir els articles o no sense aprofundir més en les raons per compartir-les.
És necessari que el curador de continguts s’impliqui més en els continguts que cura.
Cap a l’Economia de la Perspectiva
L’Elena Madrigal parla en una de les seves newsletters sobre la “Perspective Economy” com a evolució de la “creator economy”. Com ella diu:
“Esto ya no va de cuánto sabes o cuánto produces. Va de cómo piensas. De qué haces con eso que sabes.
De tu capacidad para discernir, para hacer conexiones, para aportar tu contexto, ese algo que otras personas no ven.”
I per mi aquesta és la clau del curador. O el que he buscat sempre que he pogut quan he fet curació de continguts. Fer-me preguntes com:
- Què ens vol dir realment l’autor?
- En quin context apareix aquesta notícia?
- Com es relaciona amb altres idees que he llegit abans?
I si, això fa que cada contingut compartit tingui una mirada pròpia, perquè les connexions que puc fer jo no seran les mateixes que farà un altre curador, hi veurà altres fils o li posarà una capa subjectiva que variarà de la meva. Principalment perquè els valors i l’experiència són diferents entre persones.
I el futur dels continguts, de la curació de continguts, va per aquí: és important el criteri del qui l’organitza i el significat que hi aporta.
De curador a explorador
Robin Good també reflexiona sobre el paper del curador de contingut. Val la pena seguir Good si el tema t’interessa, li dóna un enfoc més al curador, un pas més enllà. Considera que el curador ha de ser un “explorador”: no només ha d’ensenyar el que ha trobat sinó que ha d’exposar com ho ha trobat i per què ho ha escollit.
Aquest últim punt és el que m’interessa a mi. El perquè escollim un article, un contingut, i no un altre. Si ho sabem explicar, si ho sabem posar en valor, estem guanyant molt com a curadors. No estem curant per curar, sinó que fem visible els nostres valors o els de la marca que representem.
A més a més, una de les raons per apostar per la curació de continguts, apart d’obtenir informació, és poder ampliar el nostre coneixement i aquest s’aconsegueix gràcies fer-se preguntes i connectar idees. SI el curador fa aquesta feina, si connecta idees i intenta respondre les preguntes que pot provocar-li un contingut, està ajudant a filtrar el coneixement i a oferir-lo als seus lectors, facilitant la feina del lector a buscar ell la informació.
No és important el què saps, sinó què en fas amb allò que saps.
El paper del curador de continguts
Lucas de Calvo con barba, recorda que en els bons temps de les xarxes socials seguíem a persones per allò que ens aportaven, no perquè ho decidia un algoritme. Crec que, a poc a poc, estem tornant aquí. Busquem a qui sap connectar persones i idees, qui es converteix en un catalitzador de conversa, no qui acumula més visualitzacions o seguidors.
I això implica als curadors de continguts. Els implica en una responsabilitat ètica i cultural: la de construir espais d’informació, de posar en valor el temps del lector, de contribuir a una cultura del coneixement significativa. Els professionals que puguin unir punts entre continguts diversos, aportar context i facilitar-ne la comprensió, esdevindran figures clau dins de les organitzacions.
El futur de la curació és una responsabilitat
El curador de continguts és (i ha de ser) molt més que un recopilador. És un filtre de qualitat, un traductor de complexitat, un connector de perspectives. Té una responsabilitat cultural i ètica: la de posar en valor el temps del lector, construir espais d’informació rellevants i ajudar a pensar millor.
“Curators como ‘bullshit detectors’, porque la basura nos va a inundar (aún más).”
– Lucas
I en paraules de Robin Good:
La sobreproducció de continguts continuarà. La IA seguirà generant textos i imatges de manera massiva. Però això no és necessàriament un problema. És l’oportunitat de recuperar el que ens fa únics com a humans: el pensament crític, la mirada pròpia, la capacitat de dotar de sentit el que ens envolta.
El curador, si vol continuar sent rellevant, ha de ser reconegut no pel volum, sinó per la coherència, l’honestedat i la capacitat de fer visibles els fils que connecten les idees. La confiança no es construirà sobre la quantitat, sinó sobre el criteri que sustenta cada decisió editorial.
El futur de la curació no és només una promesa.
És una necessitat.
