En el post anterior, comentava com sembla que torna la lectura lenta i de contingut llarg. I bona part d’aquest contingut arriba a través de newsletters. Les newsletters, com els blogs o els podcasts, permeten escriure en formats llargs, amb l’estructura que més convingui i sense dependre d’algoritmes ni filtres externs.

Tot i que podríem parlar d’estils de newsletter, de formats o de com escriure perquè siguin més llegides, és clar que les newsletters són molt adaptables a cada veu i projecte. El seu èxit no depèn d’un algoritme, sinó del que ofereixen.

En una xarxa social, l’algoritme decideix què es veu i què no. Adaptar el contingut al que aquest algoritme premia és clau per aconseguir la tan desitjada visibilitat. En canvi, en el cas de les newsletters, l’algoritme no influeix (excepte si utilitzes xarxes per difondre-la). El que influeix és el que escrius.

Hi ha molts tipus de newsletters. Com deia abans, aquest format permet a infinites maneres de fer. Aquí ens centrarem en les newsletters curades.

Quan curar és aportar criteri (i no només compartir enllaços)

Si l’objectiu a l’hora d’escriure una newsletter és ser un punt d’informació, posar en context una situació, una notícia o una tendència, compartir enllaços pot ser una gran eina.

Però una newsletter curada no és només una llista de links. És una tria amb sentit.

Els continguts que comparteixes tenen una raó de ser. Els tries perquè aporten una informació que vols fer arribar —i a més, si fas bé la curació, no només ho comparteixes: els contextualitzes, expliques el perquè, els enllaces amb una mirada pròpia.

El valor d’una newsletter curada neix també de qui la fa.

El lector no busca només enllaços. Busca a tu: la teva capacitat per destriar, per llegir en nom seu, per filtrar, per donar perspectiva. Vol criteri. I això no ho fa un algoritme. Ho fa una persona que llegeix, interpreta, creua mirades i construeix un relat.

Com aplicar la curació a una newsletter

Aquesta curació pot adoptar formes diverses:

• Selecció amb mirada pròpia: No només compartir, sinó explicar per què. Per què aquest article, ara? Què el connecta amb les altres peces? Quina lectura proposes?
• Barreja de formats i veus: Articles de fons, fils de Twitter, vídeos, fragments d’un llibre, comentaris d’un lector… Curar també és obrir espais a perspectives diverses.
• Narrativa sostinguda: Una newsletter curada no és un calaix de sastre. És una narrativa que avança. Un fil que es va desplegant amb coherència al llarg de les setmanes.

Curar, així entès, no és una feina menor. És un servei. Vol dir posar el teu temps i atenció al servei de qui et llegeix. I això genera una confiança que cap algoritme ni cap clickbait poden replicar.

Per què fidelitza tant una newsletter curada?

Una newsletter pot ser una eina per parlar del teu negoci, compartir un producte o explicar com evoluciona un projecte. És un canal ideal per generar confiança des del “building in public” i mostrar processos.

Però si el que ofereixes és informació triada i contextualitzada —notícies, tendències, lectures—, la connexió amb el lector va més enllà. No parles tant de tu, sinó que parles del món amb una mirada pròpia.

Exposes el que t’envolta i com impacta, tant en tu com en qui et llegeix. I això genera una altra forma de confiança: et converteixes en una veu referent. El lector percep que no només li ofereixes continguts útils o interessants, sinó que li estalvies temps i dispersió. L’ajudes a entendre. A connectar punts. A construir criteri propi a partir del teu.

A més, allò que selecciones (els temes, els enfocaments, els mitjans que cites) diu molt de com veus el món i dels valors que t’impulsen. Curar és també una declaració de posicionament. I això reforça llaços amb una comunitat afí.

A la llarga, aquesta combinació de valor, consistència i mirada fa créixer una relació sostinguda. El lector torna perquè sap què trobarà, i perquè valora el filtre que li ofereixes. Aquesta confiança (humana, no mecànica) és la clau de la fidelització.

2 exemples de newsletters curades ben diferents

Les Novetats musicals de la setmana de l’Ignasi Martín Díaz és una newsletter que com ell mateix diu us porta el que més li ha agradat (i que està segur que us agradarà a vosaltres també). Parla de la música que ha descobert, els nous discos publicats, etc. i no només fent una playlist o compartint l’enllaç perquè la puguis escoltar sinó també explicant qui és l’autor, com és el disc o qualsevol tema interessant al voltant del disc en qüestió.

Una altra newsletter, ben diferent, explica una història, una notícia o novetat en format assaig. Un assaig ben documentat, amb links que aporten més informació o context al que s’explica. És l’exemple de Jade Hurley amb l’assaig sobre la Sabrina Carpenter, per posar-ne un.

La newsletter com a espai d’autoria

Una newsletter curada no és només una eina de màrqueting: és una forma d’autoria.

Quan selecciones continguts, articules narratives, filtres veus i hi aportes context, estàs actuant com a un editor. Tens una llibertat que cap altre format t’ofereix: decideixes la llargada, el to, la freqüència, la combinació de continguts, el tipus de veu.

I aquesta llibertat ve amb una responsabilitat: la d’oferir criteri, no només informació. En un ecosistema saturat de continguts ràpids, curar és un acte creatiu i crític. Significa posar en valor el teu gust, la teva capacitat de lectura i la teva intenció comunicativa.

Una newsletter ben curada esdevé, amb el temps, una peça editorial única: un espai on no només comparteixes què penses, sinó com penses.

Per què ara?

Vivim en un context de fatiga digital, infoxicació i desconnexió emocional. Les xarxes ens saturen d’impactes, però ens deixen poc marge per aprofundir.

En aquest paisatge, les newsletters ofereixen una alternativa més humana: una lectura pausada, triada, enviada amb intenció. No hi ha scroll infinit. Hi ha una entrada i una sortida. Un missatge. Un criteri. Una veu.

A més, en moments de canvis accelerats, tenir referents que filtrin, contextualitzin i aportin visió és més necessari que mai.

Una newsletter curada no busca viralitzar-se. Busca connectar.

I en aquest gest hi ha una força que resisteix el soroll. I que construeix comunitat.