Com pot ser que, en plena era de TikTok, vídeos de 15 segons i continguts efímers, les newsletters de 2.000 paraules estiguin guanyant subscriptors? I els podcasts llargs, que tracten temes en profunditat? I fins i tot alguns blogs personals que semblaven condemnats a l’oblit digital? Potser hi ha una resistència silenciosa, una mena de canvi de paradigma que mereix ser observat amb atenció. Potser no estem davant d’una moda passatgera, sinó davant d’una revaloració col·lectiva del que vol dir estar informat amb profunditat.
El ritme frenètic de l’era digital
El món s’ha accelerat. I no només penso en com la tecnologia ens ha fet avançar molt els últims anys sinó també en la hiperacceleració informativa (notificacions, scrolls infinits, seguiment de les notícies només pels titulars per falta de temps…). D’aquesta manera estem modelant la manera en què consumim contingut: ràpid, fragmentat, superficial. No parem atenció. Estem en un doomscrolling constant i tot i així la sensació és que estem desconnectats. Desconnectats dels nostres. Desconnectats de la informació. No hi parem atenció, no processem el que llegim. Hi passem per sobre, però no hi entrem.
Estem en un moment on comencem a deixar enrere el scroll infinit per parar a llegir en calma una newsletter llarga? No n’estic segura. No ho vull afirmar, però sí que veig una certa tendència a retornar al contingut llarg, el que assaboreixes durant una bona estona, que et fa reflexionar i que, sobretot, està fora de l’algoritme. Perquè aquests continguts no serveixen per a les xarxes socials, demanen un altre espai: podcasts, newsletters, blogs. Són formats que ens conviden a quedar-nos-hi, no a passar-hi de llarg.
Enmig del soroll, emergeixen racons on la calma torna a tenir valor. I potser això ens diu alguna cosa sobre el que realment necessitem.
Potser estem començant a valorar no només què consumim, sinó com ho fem.
Slow reading: llegir per comprendre, no només per consumir
El concepte de lectura lenta (o slow reading) no és nou, però ara torna a tenir sentit. Es tracta de desaccelerar la lectura, de llegir més amb calma, d’assaborir el que llegim, amb la intenció d’interioritzar el contingut. D’aquesta manera podem reflexionar-hi, entendre’l, processar-lo. És una pràctica que ens demana presència, i a canvi ens ofereix comprensió més profunda i connexió real amb el text.
I a més, si tens esperit rebel, és una manera d’anar en contra de la velocitat en la qual ens fan anar, en contra de la hiperacceleració. És una forma de dissidència silenciosa: decidir que val més una lectura que t’acompanya tot el dia que cent vídeos que oblides al cap de deu minuts.
Llegir lentament és llegir amb intenció. És una manera de donar valor al temps, al contingut i a un mateix.
Llegir lentament és llegir amb criteri
Diversos autors han defensat els beneficis de la lectura profunda, no només com una eina per entendre millor un text, sinó com una manera més rica i transformadora de relacionar-nos amb el coneixement.
La neurocientífica Maryanne Wolf, a Reader, Come Home, assenyala que la lectura profunda no és només un acte intel·lectual, sinó una forma de connexió profunda:
“Llegir en profunditat sempre és qüestió de connexió: connectar el que sabem amb el que llegim, el que llegim amb el que sentim, el que sentim amb el que pensem, i com pensem amb com vivim en un món interconnectat.”
Aquest tipus de lectura activa xarxes neuronals que estimulen la memòria a llarg termini, el pensament crític, l’empatia i la creativitat. En contrast, l’exposició constant a la lectura ràpida o fragmentària a la xarxa pot afectar aquestes capacitats.
L’escriptor i pensador Nicholas Carr, a The Shallows, ho expressa així:
“La web té un efecte molt diferent. Fa més pressió sobre la nostra memòria de treball, no només desviant recursos de les nostres facultats de raonament superior, sinó també obstaculitzant la consolidació de la memòria a llarg termini i el desenvolupament d’esquemes mentals.”
Llegir lentament ens permet retenir millor allò que llegim, però també relacionar-ho amb coneixements previs, crear vincles conceptuals i establir marcs de comprensió més sòlids.
A més, aquesta capacitat de llegir en profunditat incideix directament en la nostra manera d’expressar-nos i d’escriure. Tal com alerta Maryanne Wolf, el desinterès creixent pels textos més densos té conseqüències:
“Primer, que els estudiants s’han tornat cada cop menys pacients amb el temps que cal per entendre estructures sintàctiques complexes en textos densos i cada cop més reticents a l’esforç que implica una anàlisi més profunda. Segon, que l’escriptura dels estudiants està empitjorant. (…) ens hem de preguntar si la familiaritat decreixent dels estudiants amb la prosa conceptualment exigent i la contínua reducció de la seva escriptura a les xarxes socials està afectant la seva capacitat d’expressar-se de manera més negativa que en el passat.”
Llegir lentament és una manera d’habitar el text, no només de passar-hi per sobre. És un acte de resistència i una eina essencial per al pensament crític. Ens convida a parar, reflexionar, interpretar i transformar. A llegir no només amb els ulls, sinó també amb el cap i amb el cor.
El contrast: de l’algoritme a la connexió
Les xarxes socials ens han acostumat a la recompensa immediata: una frase colpidora, una imatge impactant, un clip que en 8 segons ho diu tot. Però… realment ho diu tot?
Quan tot passa tan de pressa, quan no hi ha espai per al context ni temps per a la pausa, com podem entendre de debò el que ens envolta? El món és complex, matisat, ple de grisos —i això no cap dins d’un reel ni d’un tweet.
Per explicar el món, per entendre’l, necessitem temps. Necessitem desenvolupament, matís, profunditat. Per això tornen a agafar força formats que ens deixen explicar-nos: newsletters personals, blogs cuidats, podcasts que fugen de la superficialitat i s’atreveixen a anar més enllà de la tendència del moment.
En aquest context, la curació de continguts esdevé molt més que una llista d’enllaços: és un acte de mediació. Contextualitzar, jerarquitzar, interpretar. Posar-hi criteri. Fer de filtre humà en un entorn saturat d’informació. I fer-ho amb intenció, amb mirada, amb calma… és gairebé un acte de resistència.
Quan el filtre ja no és l’algoritme, sinó una persona en qui confies, el contingut deixa de ser soroll i esdevé conversa. Es crea un espai de connexió on el lector no només rep informació, sinó que se sent acompanyat.
La lectura lenta també és una manera de cuidar-se
Llegir lentament és, també, una forma de cuidar l’atenció. D’aprendre a estar presents. D’assumir que el nostre cervell no està fet per saltar cada cinc segons d’una idea a una altra, sinó per aprofundir, connectar punts, construir pensament.
És una pràctica que va més enllà de la lectura: afecta com pensem, creem, conversem. Llegir a poc a poc ens ensenya a donar-nos temps, i això —en un món que premia la velocitat per sobre del sentit— és una manera de tornar a posar l’humà al centre.
Contingut lent com a espai de qualitat
Els formats que permeten aquest tipus de relació són, també, els que fugen de les regles del joc algorítmic. Newsletters independents, blogs personals, podcasts no-espectacle… Espais petits, potser, però profunds. Amb comunitats fidels que no busquen viralitat, sinó connexió.
La línia entre suport i lideratge és molt fina i, fins i tot en el cas d’homes amb bones intencions, acaben al centre del moviment per fer exactament el mateix que altres dones.
Exemple de la Marta a Miscel·lània:
O també la Cristina Carmona:
per posar no només dos exemples.
També ho veig amb els meus propis clients: davant la possibilitat de tenir una llista de titulars amb enllaços ràpids, molts prefereixen una selecció comentada, explicada, interpretada. No només volen saber què ha passat, sinó què vol dir, com els afecta, per què és rellevant.
Hi ha diferents maneres d’estar informat, fent scrolling per les xarxes socials, llegint una newsletter amb tot d’enllaços o amb una newsletter desenvolupada. Ho veig amb els meus clients: tenen la possibilitat de tenir les notícies més importants del dia en el seu sector, ordenades per importància, en un llistat de titulars, resums de dues frases i links a la notícia o poden tenir una notícia llarga, explicada amb detall el perquè, el com l’afecta,…
Estem tornant al contingut lent… o potser mai no l’hem deixat?
Potser el contingut lent mai no ha desaparegut. Potser sempre ha conviscut amb la resta, en un espai discret, però constant. Potser el que passa ara és que hi ha més gent disposada a buscar-lo. A donar-li un lloc. A reconèixer que no tot pot ser explicat amb un meme.
Estem, potser, al principi d’un canvi de paradigma. Un moviment que no rebutja la immediatesa, però que la contrapesa amb profunditat. Que no renega de la xarxa, però busca fer-la més habitable.
Llegir lentament, curar continguts amb intenció, crear espais de pausa… No és només una tendència: és una necessitat. Per entendre millor el món, i per entendre’ns millor a nosaltres mateixos.
I si aquest fos el veritable luxe digital del nostre temps?
