fbpx

Un pas necessari o desaparèixer per tornar amb força

estabilitat

A vegades de desitjar tant una cosa la impaciència s’apodera de nosaltres. Deixar fluir, treballant pas a pas. I finalment tot arriba.

Eren les paraules que us compartia fa uns dies a través d’Instagram. He necessitat quasi dos setmanes de descans aparent. De desaparèixer. Finalment, després de quasi dos anys, quan aquesta web va veure la llum i més temps treballant per darrera, la impaciència s’estava apoderant de mi. Tenia pressa. Perquè veia que el final estava arribant. Arribava el moment de dir adéu a la estabilitat laboral. De dir adéu a conciliar vida laboral assalariada amb un projecte que cada vegada reclamava més.

Quan surts de la universitat tens una idea al cap del teu futur laboral que poques vegades acaba sent com imagines. Jo m’imaginava tenint la meva empresa. Encara no sabia de què, no sabia com enfoca-la, com destacar. Vaig trobar una feina. Vaig pensar que m’hi quedaria poc, el just per acabar d’aclarir idees. Però la estabilitat laboral és un bon caramel.  I m’ha acompanyat 9 anys. Amb els seus ets i uts. Amb els seus aprenentatges. Amb les meves pors.

Fa un temps, amagat en algun lloc del meu cap, es va despertar aquella petita idea que havia tingut quan vaig acabar la carrera. I es va anar fent gran. Es va alimentar de les persones amb qui em creuava. Dels grups cada cop més nombrosos d’emprenedors que exposaven dubtes i idees. De la situació familiar, que més que buscar conciliar m’ensenyava sobre apoderament i com abandonar creences limitants. M’ensenyaven a créixer.

Anar a parar quasi de casualitat al curs de Content Curation de Javier Guallar, perquè aquelles paraules desconegudes definien com m’agradava oferir informació, dinar amb la Txell Costa sortint d’un congrés, topar amb les idees boges de la Gemma Fillol i formar part d’Extraordinaria des dels inicis, trobar allà a la Montse, la Glòria, la Maria… són part involucrada en que aquests dies hagi estat en silenci. Hagi decidit treballar encara més fort, internament, sense fer soroll, per fer un pas. Un pas necessari per créixer. Un pas necessari per ajudar-te.

Perquè si no ets visible no existeixes. I jo vull que existeixis.

Related Posts

Leave a reply

Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.