fbpx

Nike i les campanyes de neteja de cara

nike-neteja-cara

Qui no ha sentit a parlar, o ha vist, la nova campanya de Nike “Creu en alguna cosa. Fins i tot si això significa sacrificar-ho tot”. La protagonitza Colin Kaepernick, ex-jugador de futbol americà, que es mostrava públicament en contra de la brutalitat policial contra els afro-americans.

No entrarem a valorar si ha estat una bona campanya per Nike, que és sabut que ha tingut els seus admiradors i els seus detractors. És una campanya que no ha deixat indiferent, cosa que Nike ja hi comptava. En parlen extensament la Gemma Fillol i la Cristina Aced.

Però és un rentat d’imatge? És real?

Arran d’una conversa amb una companya de mastermind, que es queixava d’aquestes campanyes de neteja de cara, va sorgir el debat. Els consumidors comprem perquè ens sentim a gust amb una marca, pels seus valors.

Això ha fet que en els darrers temps s’estigui posant importància a les campanyes que toquen punts emocionals, ètics i donant importància als valors de les persones i als seus ideals. Potser els ideals que ensenyen no ens agraden i farà que no siguem consumidors d’aquella marca, però això ja fa la diferència entre els seus consumidors, als que els interessa a la marca i els que no.

Quan es tracta d’empreses petites normalment no es dubta dels valors que volen transmetre. Van units moltes vegades a la persona que hi ha a darrera. Però què passa quan són grans marques o multinacionals?

Per quina raó Nike fa aquesta campanya? O Benetton les campanyes famoses sobre temes socials? No nego que hi ha, darrera d’algunes d’elles, una idea de denúncia i aprofiten el ressò que poden tenir aquestes marques. Però alhora en alguns casos poden fer dubtar.

Nike té, com moltes empreses tèxtils, les fàbriques a països com Vietnam, Índia o Bangladesh, on les condicions de treball, majoritàriament, no són bones. Tot i que últimament, arran de les diferents denúncies que s’han estat fent, cada vegada hi ha més consciència, es troba a faltar campanyes de les mateixes marques que no semblin un rentat de cara.

Si una cosa fan bé moltes marques petites és ensenyar el back-office, el darrera de la marca.

Fotos dels tallers, de les persones treballant, explicacions de qui són i els seus valors. Són molt habituals en marques petites que volen destacar, sobretot, per diferenciar-se de multinacionals. Mostrant que treballen amb materials de proximitat, amb coneixement de les problemàtiques socials que les envolten.

Segur que hi ha marques grans que entre els seus valors també hi ha la denúncia social i el voler millorar el món, però no poden quedar relegades a campanyes de markèting sinó que ho han d’afegir a la seva estratègia de marca.

Algunes idees?

Tenir un compte propi a la fàbrica, dels treballadors, pot ser un exemple. O utilitzar hashtags com “#whomademyclothes“ com a eina habitual en comunicació. No només aprofitant l’enrenou de torn, o la setmana de la Fashion Revolution. Tot i que recomano, evidentment, donar suport i apuntar-se a aquesta iniciativa. Simplement cada dia, no només una setmana.

Related Posts

Leave a reply

Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.